︎

Al marge




Info      

‘Fotudes i arrimades al marge’ és un treball fotogràfic que pretén apropar-nos a la realitat de totes aquelles persones majors que fa anys que viuen confinades. La situació excepcional en la qual estem vivint per la crisi sanitària ens pot servir com a exercici de reflexió i per a empatitzar amb la gent gran que pateix mobilitat reduïda o que directament és dependent des de molt abans del confinament. Tots els pronòstics indiquen que cada vegada hi haurà més persones majors al món, potencialment dependents, i que, a més, viuran soles. Què en farem al respecte?

Pel que fa al títol del projecte, és una dita molt arrelada a la cultura popular valenciana, i és també el que em contesta el meu avi quan li pregunte com està. ‘Fotut i arrimat al marge’, em respon sempre. 


     
   
Hi ha persones i mirades invisibles, que no compten per qui mira des de l'òptica capitalista i globalitzadora dominant. Històries i maneres de viure, d'entendre el món, que ja no encaixen. Aquest assaig és una aproximació a la intimitat d'una persona invisible. Un recull d’imatges que mostren la quotidianitat i el costumisme d’una generació oblidada i soterrada abans de perir. Una ruralitat sense continuïtat que ha estat arraconada i menyspreada. Una memòria històrica dolorosa, per les morts i la injustícia, que mai trobarà alleugeriment. Una dependència odiosa. ‘Vosaltres no ho enteneu, no ho podeu entendre’, ens diu moltes vegades la gent gran. Es refereixen indistintament a la relació amb el camp i l'agricultura, a la violència, la fam i repressió de la guerra i la dictadura i a la impotència de qui, a poc a poc, va fallant-li el cos i perd l’autonomia total de la seua existència. El confinament no és nou per a moltes persones dependents i d'edat avançada. L'estatisme ja fa temps que domina la seua vida, el no poder moure's del lloc. Tota una vida reduïda a uns quants m2, com la nostra uns mesos enrere.

Aquest projecte fotogràfic ha capgirat cap a un web interactiu on el públic pot participar de la composició de les imatges i crear noves distribucions –sols disponible en versió escriptori, no mòbil–. Així, i d'alguna forma, es converteix en un projecte participatiu. Cadascú pot fer la seua pròpia composició i compartir-la. La interactivitat ajuda a prendre consciència i incidir en imatges que potser en una altra realitat hagueren romàs invisibles, desapercebudes. A través de l'observació i la participació podem conscienciar i despertar l'esperit crític de moltes ments. Les persones estem fotudes, i moltes d'elles arrimades al marge, però a les nostres mans està el canvi.

   
Info (ENG)        

‘Fotudes i arrimades al marge’ is a photographic work that brings us closer to the reality of all those old people who had no choice but to live confined for life. We can take this exceptional situation that we are living, due to the current global health crisis, as an exercise of reflection, as an opportunity to connect with them. This project wants to empathize with the elderly people who suffer from reduced mobility and also, with every dependent person since long before isolation. Predictions made, indicate a dramatic increase in the rate of ageing population in all across the world, within those who are potentially dependent and live alone. What can we do about it? Are we caring and paying enough attention to our elderly population?

The title of the project comes from a deep-rooted Valencian saying that turns to be the answer that I receive from my grandfather each time I ask him about how he is feeling: ‘Fucked and on the sidelines’, he always answers me.

       

Old people do not count for the dominant capitalism, neither the globalizing world, where some stories and ways of living don't fit anymore. This essay is an approach to the intimacy of that kind of invisible person. A collection of images that shows the daily life and customs of a generation dreadfully forgotten and even buried alive in a society driven by social media through the expectations and ideals it creates.

A rural living cornered and despised. A painful historical memory, about deaths and injustice, that will never find peace. A tedious dependency. ‘You don’t understand, you can’t understand,’ older people often tell us. They talk about their relationship with the countryside and agriculture, the famine and repression of the Spanish dictatorship. They also refer to the impotence about seeing how, little by little, they start losing control about their body and, immediately after, their existence.

Isolation is not something new for many dependent and elderly people. Statism becomes their best friend. A whole life reduced to a few metres, as we were a few months ago.

People are fucked up and left on the sidelines but, all together, we can make a difference.


mònica_llop 
juliol 2020, València